DIBUIXAR LA MEDIATRIU I LA BISECTRIU

REPÀS DELS SECTORS ECONÒMICS

UTILITZEM EL TRANSPORTADOR

ELS SECTORS ECONÒMICS

L'ACCENT DIACRÍTIC

L'accent diacrític ens ajuda a diferenciar el significat de dues paraules que es pronuncien igual. Tot i que aquest accent no compleix les normes artogràfiques, fa que poguem destriar el significat de la paraula.

Hi ha moltes paraules que porten accent diacrític, algunes de les que més empram són:

                         

                           dóna ( del verb donar )         dona (persona de sexe femení)               
                 és ( del verb ser)                        es ( pronom)

                més ( quantitatiu)                       mes ( part de l'any)

                món ( planeta)                            mon ( possesiu)

                mólt ( verb moldre)                     molt ( quantitatiu)

                 nét ( de l'avi o l'àvia)                  net  ( que no està brut)

                 ós, ( animal salvatge)                os,(part de l'esquelet)

                 pèl, pèls ( cabell)            pel, pels ( contracció de per+el(s))

                    sé ( verb saber)                         se ( pronom)

                     sí ( afirmatiu)                            si ( condicional)

                    sòl ( terra)                                  sol ( astre, nota musical)

                    són ( vern ser)                           son ( ganes de dormir)

                    té ( verb tenir)                            te ( infusió)

PRACTIQUEM        

CLASSES D'ACCENTS

L'accent és el signe ortogràfic que indica, sempre que les normes ortogràfiques ho permeten, quina és la síl·laba tònica d'una paraula.

Hi ha dos tipus d'accents:

• L'accent obert ( ` ). Es posa sobre la a, sobre la e oberta i neutra i sobre la o oberta.

      Exemples: demà, cafè, mahonès, això.

• L'accent tancat ( ´ ). Es posa sobre la e tancada, sobre la o tancada, sobre la i i sobre la u. 

      Exemples: cantaré, avió, tímid, últim.

LES NORMES D'ACCENTUACIÓ

Les paraules les podem classificar en: AGUDES, PLANES I ESDRÚIXOLES

• Les paraules agudes són aquelles que tenen la síl·laba tònica en l'última posició.

        Exemples: hu-ra-cà, sor-tir, de-mà.

Les paraules agudes s'han d'accentuar quan acaben en les següents terminacions:

• -a, -e, -i, -o, -u.
• -as, es, -is, -os, -us.
• -en, -in.

    Exemples: mitjà, aniré, camí, avió, ningú, partiràs, després, avís, deliciós, intrús.

• Les paraules planes són aquelles que tenen la síl·laba tònica en la penúltima posició.

        Exemples: plu-ja, mà-xim, tí-mid.

Les paraules planes s'han d'accentuar quan NO acaben en les següents terminacions.

• -a, -e, -i, -o, -u.
• -as, -es, -is, -os, -us.
• -en, -in.

  

     Exemples: tòxic, carnívor, tèxtil, pròxim, últim, ràpid, fotógraf.

• Les paraules esdrúixoles són aquelles que tenen la síl·laba tònica en l'altepenúltima posició.

Les paraules esdrúixoles s'accentuen sempre.

    Exemples: mú-si-ca, lí-qui-da, lò-gi-ca.

PRACTIQUEM 1

PRACTIQUEM 2

MESUREM ANGLES AMB EL TRANSPORTADOR

Per mesurar els angles fem servir el transportador, dividit en 180 parts iguals que s’anomenen graus. 

El grau és la unitat de mesura dels angles.

DIBUIXA AMB EL TRANSPORTADOR

TIPUS D'ANGLES

Angle agut: Fa menys de 90º.

Angle recte: Fa 90º.

Angle obtús: Fa entre 90º i 180º.

Angle pla: Fa 180º.

Angle complet (o també ple): Fa 360º

PRACTIQUEM entra i clica sobre la carpeta TIPUS D'ANGLES