La Diputació de Barcelona ens ha demanat que demanéssim l'opinió dels pares sobre el projecte de la COOPERATIVA. Només seran uns minuts del vostre temps. CLIQUEU SOBRE AQUEST LINK I S'OBRIRÀ L'ENQUESTA.
14/4/15
6/4/15
8/3/15
L'ACCENT DIACRÍTIC
L'accent diacrític ens ajuda a diferenciar el significat de dues paraules que es pronuncien igual. Tot i que aquest accent no compleix les normes artogràfiques, fa que poguem destriar el significat de la paraula.
Hi ha moltes paraules que porten accent diacrític, algunes de les que més empram són:
dóna ( del verb donar ) dona (persona de sexe femení)
és ( del verb ser) es ( pronom)
és ( del verb ser) es ( pronom)
més ( quantitatiu) mes ( part de l'any)
món ( planeta) mon ( possesiu)
mólt ( verb moldre) molt ( quantitatiu)
nét ( de l'avi o l'àvia) net ( que no està brut)
ós, ( animal salvatge) os,(part de l'esquelet)
pèl, pèls ( cabell) pel, pels ( contracció de per+el(s))
sé ( verb saber) se ( pronom)
sí ( afirmatiu) si ( condicional)
sòl ( terra) sol ( astre, nota musical)
són ( vern ser) son ( ganes de dormir)
té ( verb tenir) te ( infusió)
CLASSES D'ACCENTS
L'accent és el signe ortogràfic que indica, sempre que les normes ortogràfiques ho permeten, quina és la síl·laba tònica d'una paraula.
Hi ha dos tipus d'accents:
- L'accent obert ( ` ). Es posa sobre la a, sobre la e oberta i neutra i sobre la o oberta.
- L'accent tancat ( ´ ). Es posa sobre la e tancada, sobre la o tancada, sobre la i i sobre la u.
LES NORMES D'ACCENTUACIÓ
Les paraules les podem classificar en: AGUDES, PLANES I ESDRÚIXOLES
- Les paraules agudes són aquelles que tenen la síl·laba tònica en l'última posició.
Exemples: hu-ra-cà, sor-tir, de-mà.
Les paraules agudes s'han d'accentuar quan acaben en les següents terminacions:
- -a, -e, -i, -o, -u.
- -as, es, -is, -os, -us.
- -en, -in.
Exemples: mitjà, aniré, camí, avió, ningú, partiràs, després, avís, deliciós, intrús.
- Les paraules planes són aquelles que tenen la síl·laba tònica en la penúltima posició.
Exemples: plu-ja, mà-xim, tí-mid.
Les paraules planes s'han d'accentuar quan NO acaben en les següents terminacions.
- -a, -e, -i, -o, -u.
- -as, -es, -is, -os, -us.
- -en, -in.
Exemples: tòxic, carnívor, tèxtil, pròxim, últim, ràpid, fotógraf.
- Les paraules esdrúixoles són aquelles que tenen la síl·laba tònica en l'altepenúltima posició.
Les paraules esdrúixoles s'accentuen sempre.
Exemples: mú-si-ca, lí-qui-da, lò-gi-ca.
MESUREM ANGLES AMB EL TRANSPORTADOR
Per mesurar els angles fem servir el transportador, dividit en 180 parts iguals que s’anomenen graus.
El grau és la unitat de mesura dels angles.
6/3/15
TIPUS D'ANGLES
Angle agut: Fa menys de 90º.
Angle recte: Fa 90º.
Angle obtús: Fa entre 90º i 180º.
Angle pla: Fa 180º.
Angle complet (o també ple): Fa 360º
PRACTIQUEM entra i clica sobre la carpeta TIPUS D'ANGLES
17/2/15
HIAT
Es produeix un hiat quan dues vocals en contacte no formen diftong.
Això és produeix en els casos següents:
A) Quan tenim una vocal forta (a, e, o) seguida d’una altra vocal forta (a, e, o)
PAELLA --- PA-E-LLA
COET --- CO-ET
TEOREMA --- TE-O-RE-MA
AEROPORT --- A-E-RO-PORT
B) Quan hi ha un aparent diftong decreixent en el qual es pronuncia amb més força la segona vocal.
PAIS --- PA-IS --- PAÍS
VEINA --- VE-I-NA --- VEÏNA
LLUIS --- LLU-IS --- LLUÍS
ROI --- RO-I --- ROÍ
ROINA --- RO-I-NA --- ROÏNA
LLAUT --- LLA-UT --- LLAÜT
C) Quan tenim una “I” o bé una “U”, situades entre consonant i vocal forta (a, e, o), no formen síl·laba amb la vocal següent.
DIA --- DI-A
SUAR --- SU-AR
ITALIA --- I-TÀ-LI-A
INDUSTRIA --- IN-DÚS-TRI-A
SUECIA --- SU-È-CI-A
Això és produeix en els casos següents:
A) Quan tenim una vocal forta (a, e, o) seguida d’una altra vocal forta (a, e, o)
PAELLA --- PA-E-LLA
COET --- CO-ET
TEOREMA --- TE-O-RE-MA
AEROPORT --- A-E-RO-PORT
B) Quan hi ha un aparent diftong decreixent en el qual es pronuncia amb més força la segona vocal.
PAIS --- PA-IS --- PAÍS
VEINA --- VE-I-NA --- VEÏNA
LLUIS --- LLU-IS --- LLUÍS
ROI --- RO-I --- ROÍ
ROINA --- RO-I-NA --- ROÏNA
LLAUT --- LLA-UT --- LLAÜT
C) Quan tenim una “I” o bé una “U”, situades entre consonant i vocal forta (a, e, o), no formen síl·laba amb la vocal següent.
DIA --- DI-A
SUAR --- SU-AR
ITALIA --- I-TÀ-LI-A
INDUSTRIA --- IN-DÚS-TRI-A
SUECIA --- SU-È-CI-A
7/2/15
EL MEDI AMBIENT
S'entén per medi ambient l'entorn o la suma total d'allò que ens envolta i que afecta i condiciona especialment les circumstàncies de vida de les persones o la societat en el seu conjunt.
Però les persones modifiquen el medi ambient
Les persones modifiquem el medi ambient amb les activitats que fem: talar arbres, cremar combustible, conrear la terra...
Com que som milers de milions de persones i disposem de molta tecnologia, aquestes modificacions poden ser molt importants i afectar, en general, tots els ecosistemes de manera negativa.
Els problemes del medi ambient
- La contaminació.
- L’escalfament global.
- L’escalfament global.
- La desforestació.
- La pèrdua de biodiversitat.
COM PROTEGIM EL MEDI AMBIENT?
1. Cal unes ACTITUDS PERSONALS (DELS HUMANS) que siguin positives
- Estalviar aigua.
- Estalviar electricitat.
- Estalviar combustible.
- Dipositar les deixalles i els residus als llocs adequats.
- Respectar la fauna i la flora.
2. Que les AUTORITATS (GOVERNS MUNDIALS) prenguin unes mesures adequades.
Les autoritats tenen el deure de dictar lleis que protegeixin el medi, com ara les lleis que regulen la caça i la pesca o les lleis que regulen la depuració de les aigües.
LA MULTIPLICACIÓ DECIMAL
Activitats per practicar:
MULTIPLICAR UN DECIMAL PER UN NATURAL
MULTIPLICACIÓ DECIMAL SEGUIDA PER CEROS
LA NUTRICIÓ EN ELS ECOSISTEMES
En els ecosistemes les relacions més importants són les alimentàries.
Els productors de l’ecosistema: són les plantes que s’encarreguen de fabricar aliments a partir de la llum del sol i de substàncies senzilles. Per això, les plantes s’anomenen productors.
Els consumidors: són els animals no poden fabricar el seu aliment. L’han d’aconseguir d’altres éssers vius, dels quals s’alimenten. Per això, els animals s’anomenen consumidors.
Els descomponedors: són els bacteris i els fongs que descomponen totalment les restes dels éssers vius, tant vegetals com animals. D’aquesta manera, les sals minerals que contenen aquestes restes tornen al sòl, que així es manté fèrtil.
Els productors: AL MAR SON LES ALGUES I A LA SUPERFÍCIE TERRESTRE LES PLATES
Els productors de l’ecosistema: són les plantes que s’encarreguen de fabricar aliments a partir de la llum del sol i de substàncies senzilles. Per això, les plantes s’anomenen productors.
Els consumidors: són els animals no poden fabricar el seu aliment. L’han d’aconseguir d’altres éssers vius, dels quals s’alimenten. Per això, els animals s’anomenen consumidors.
Els descomponedors: són els bacteris i els fongs que descomponen totalment les restes dels éssers vius, tant vegetals com animals. D’aquesta manera, les sals minerals que contenen aquestes restes tornen al sòl, que així es manté fèrtil.
Els productors: AL MAR SON LES ALGUES I A LA SUPERFÍCIE TERRESTRE LES PLATES
Els consumidors: SEGONS EL LLOC EN LA CADENA D'ALIMENTACIÓ O TRÒFICA S'ANOMENEN D'UNA FORMA O ALTRE.
Els animals herbívors s’alimenten de plantes i reben el nom de consumidors primaris.
Els animals carnívors s’alimenten d’animals herbívors. S’anomenen consumidors secundaris. Els animals carnívors que cacen altres animals per alimentar-se s’anomenen depredadors.
Els carronyaires són animals, com ara els voltors o molts insectes, que s’alimenten de cadàvers d’altres animals.
Els carronyaires són animals, com ara els voltors o molts insectes, que s’alimenten de cadàvers d’altres animals.
Hi ha uns altres animals que s’alimenten dels consumidors secundaris. Són els consumidors terciaris.
Altres consumidors són els paràsits, que prenen l’aliment d’altres éssers vius, tot i que no els maten. Un exemple en són els mosquits, que xuclen la sang dels mamífers.
Altres consumidors són els paràsits, que prenen l’aliment d’altres éssers vius, tot i que no els maten. Un exemple en són els mosquits, que xuclen la sang dels mamífers.
Les relacions d’alimentació entre les espècies d’un ecosistema es representen per mitjà de cadenes alimentàries.
Les xarxes alimentàries són aquelles relacions d'alimentació que hi ha en un ecosistema. Hi ha moltes cadenes alimentàries diferents, i una mateixa espècie pot intervenir en moltes cadenes diferents.
Les xarxes alimentàries són aquelles relacions d'alimentació que hi ha en un ecosistema. Hi ha moltes cadenes alimentàries diferents, i una mateixa espècie pot intervenir en moltes cadenes diferents.
ELS ECOSISTEMES
Un ecosistema està format per un conjunt d’éssers vius i el medi físic on viuen.
ÈSSERS VIUS:
Tots els éssers vius s’agrupen en espècies.
Tots els membres d’una espècie que habiten en un ecosistema formen una població.
El conjunt de totes les poblacions d’un ecosistema forma una comunitat.
MEDI FÍSIC:
El medi físic d’un ecosistema inclou nombrosos factors que influeixen sobre els éssers vius, com ara:la temperatura, el grau d’humitat, el tipus de sòl.
Per tant a cada ecosistema hi ha factors diferents. Però en destaquem dos medis clars.
En els medis terrestres els factors més importants són el clima, el tipus de sòl i el relleu.
En els medis aquàtics els factors més influents són la salinitat, és a dir, la quantitat de sal, la llum, els corrents, la temperatura i el tipus de fons.
ÈSSERS VIUS:
Tots els éssers vius s’agrupen en espècies.
Tots els membres d’una espècie que habiten en un ecosistema formen una població.
El conjunt de totes les poblacions d’un ecosistema forma una comunitat.
MEDI FÍSIC:
El medi físic d’un ecosistema inclou nombrosos factors que influeixen sobre els éssers vius, com ara:la temperatura, el grau d’humitat, el tipus de sòl.
Per tant a cada ecosistema hi ha factors diferents. Però en destaquem dos medis clars.
En els medis terrestres els factors més importants són el clima, el tipus de sòl i el relleu.
3/2/15
SUMES I RESTES DE NOMBRES DECIMALS
Per sumar i restar nombres decimals, cal situar la coma sota la coma, les desenes sota les desenes, les unitats sota les unitats , les dècimes sota les dècimes i les centèsimes sota les centèsimes.
- Per sumar 35,5 + 582,23 + 1,9 + 2
Hem de col·locar cada xifra amb la columna de la xifra corresponent i les comes amb les comes:
CENTENES DECENES UNITATS (coma) dècimes centèsimes 35,5 3 5 , 5 + 582,23 5 8 2 , 2 3 + 1,9 1 , 9 +2 2
Afegim els zeros a les centèsimes i dècimes que calgui per poder fer la suma:
CENTENES DECENES UNITATS (coma) dècimes centèsimes 35,5 3 5 , 5 0 + 582,23 5 8 2 , 2 3 + 1,9 1 , 9 0 +2 2 , 0 0
Ara ja podem realitzar la suma:
CENTENES DECENES UNITATS (coma) dècimes centèsimes 35,5 3 5 , 5 0 + 582,23 5 8 2 , 2 3 + 1,9 1 , 9 0 +2 2 , 0 0
resultat 6 2 1 , 6 3
El resultat de la suma és 621,63
- Per restar 354 - 18,89
Hem de col·locar cada xifra amb la columna de la xifra corresponent i les comes amb les comes:
CENTENES DECENES UNITATS (coma) dècimes centèsimes 354 3 5 4 - 18,89 1 8 , 8 9
Afegim els zeros a les centèsimes i dècimes que calgui per poder fer la resta:
CENTENES DECENES UNITATS (coma) dècimes centèsimes 354 3 5 4 , 0 0 - 18,89 1 8 , 8 9 Ara ja podem realitzar la resta:
CENTENES DECENES UNITATS (coma) dècimes centèsimes 354 3 5 4 , 0 0 - 18,89 1 8 , 8 9
resultat 3 3 5 , 1 1
El resultat de la resta és 335,11
27/1/15
26/1/15
20/1/15
EL SUBJECTE EL·LÍPTIC
Són aquelles oracions en les que no diem el
subjecte perquè ja queda clar quin és.
- Canto molt bé. (jo)
- Anirem a Barcelona. (nosaltres)
- Estudiareu aquesta lliçó.(vosaltres)
- Agafa la cartera. (tu).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)